Subtitulació en la mateixa llengua

La subtitulació en la mateixa llengua [en anglèsSame Language Subtiling (SLS)] es refereix a la pràctica de subtitular contingut audiovisual en el mateix idioma que l’àudio (original o doblat). Es considera que es va encetar a la televisió, ja que al cinema sonor la utilització de subtítols era habitualment en idiomestraduïts.

. . . Subtitulació en la mateixa llengua . . .

Ben mirat, la subtitulació en la mateixa llengua (SLS) és sovint sinònim de subtitulació per a persones sordes (SPS), encara que no necessàriament.

Val a dir que sobretot quan es tracta de subtítols en català, aquest fenomen es produeix. Tant és així que, efectivament, un dels motius principals de la utilització inaugural de subtítols en català a TV3 (Televisió de Catalunya) —a diferència de la baixa alfabetització a l’Índia— va ser la manca d’accessibilitat a persones amb discapacitat auditiva.[1]

Aquest tipus de subtitulació és clarament identificable quan incorpora certes indicacions sobre apreciacions merament auditives, o certs matisos de l’entorn, entre parèntesis o altres signes de puntuació: com ara un so musical —amb lletra o sense—; sorolls; cridòria; riure; plor; ironia, sarcasme o altres tons de veu que impliquen emocions; la veu a través del filtre telefònic; diferenciar dos o més personatges, etc.

Al mateix temps, la subtitulació en general, però especialment aquest tipus, tendeix a simplificar o adaptar part del text redundant o irrellevant, per tal d’encabir-lo per qüestions tècniques o de minutatge.

En qualsevol cas, per a tot usuari, els subtítols també poden ser un reforç de cara a millorar la comprensió, la lectura i l’escriptura d’una llengua determinada.

La subtitulació en català a la televisió (i alhora, l’SLS en català) té els seus orígens el 10 de setembre de 1990, gràcies al servei de subtitulació de TV3.[1]

En aquella època, els subtítols tancats Closed captioning (CC) —d’incrustació opcional— a la televisió analògica eren possibles només mitjançant el teletext. Cal recordar que a partir de la implementació l’any 2005 de la tecnologia digital dita televisió digital terrestre (TDT), va aparèixer la funció d’una específica pista [o tècnicament, “canal”] de subtitulació més avançada —amb més colors, tipus de lletra i formats de text—: la DVB (Digital Video Broadcast), desvinculada del teletext, per bé que el dit servei no va desaparèixer del tot. Tant és així que, 10 anys després, encara es continua utilitzant la subtitulació via el teletext a certes cadenes de televisió.[2] No és el cas de TV3 perquè, a part d’utilitzar exclusivament els subtítols DVB, l’any 2007 va ser pionera a Catalunya i a l’Estat espanyol de la versió original subtitulada, amb la qual cosa incorpora dues pistes de subtitulació: una en català i una en altres idiomes (sobretot en anglès).[3] Això, afegit a l’opció del sistema dual (disponible des de 1987 —també de manera pionera—), fa que, avui dia, TV3 (i altres canals de TVC) siguin dels pocs on són possibles subtitulacions en les mateixes llengües simultàniament. És a dir, la possibilitat de tenir dues pistes de subtitulació i dues pistes d’àudio (a més de la de l’audiodescripció), i poder-les combinar al gust del televident.

No sols a Televisió de Catalunya; l’SLS en català també ha estat present a TVE Catalunya en certs programes i informatius. Fins i tot, en algun cas a Canal 9 (Televisió Valenciana) abans del tancament d’emissions de 2013. Aquell mateix any, IB3 Televisió (Televisió de les Illes Balears) va començar a introduir subtítols als informatius, si bé prèviament ja en disposava a certes pel·lícules i programes.[4] L’any 2014, Canal+ i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van signar un primer acord per incorporar subtítols o àudio o totes dues coses alhora en català al dit canal, el qual va ser adquirit per Movistar l’any 2015 per donar lloc a Movistar+. Per altra banda, el Departament de Cultura negocia l’any 2016 amb dues plataformes de vídeo sota demanda diferents més: Filmin i Netflix.[5]

. . . Subtitulació en la mateixa llengua . . .

This article is issued from web site Wikipedia. The original article may be a bit shortened or modified. Some links may have been modified. The text is licensed under “Creative Commons – Attribution – Sharealike” [1] and some of the text can also be licensed under the terms of the “GNU Free Documentation License” [2]. Additional terms may apply for the media files. By using this site, you agree to our Legal pages . Web links: [1] [2]

. . . Subtitulació en la mateixa llengua . . .

Previous post Piero Angela
Next post Ounans